divendres, 5 de setembre del 2008

Comença la temporada al Casal

Dijous dia 4 de setembre. Dos quarts de vuit del vespre. Arriba el cronista, acompanyat d’un llibre. Estona de lectura i d’expectació. Després de la pretemporada d’estiu, avui comença la nova temporada. Com serà? Serem molts? Serem pocs? Incertesa.

Al voltant de les vuit, ja hi ha 3 potencials jugadors a la terrassa. Sembla que almenys una taula arribarem a fer-la. De sobte, i com ja és habitual, arriben 2 més; ja som una taula i quart: comença oficialment la temporada. Primera partida: elles contra ells. Molt renyida, deixem el resultat final dins un racó de la memòria.

Acabada de començar la primera partida, arriba més gent. Ja som dues taules. No cal dir que entre unes arribades i altres, repartiment gratuït de petons. I ja tenim la tercera taula. Està molt bé! Ja hem igualat el màxim de la temporada passada!
Durant una bona estona, una possible quarta taula encara balla: en Joan hi és però està ocupat, l’Eulàlia és reclamada a la cuina. Finalment, però, s’aconsegueix el rècord: 4 taules en joc! Els més veterans no recorden quan va ser l’últim cop, o si és el primer.

Però de sobte, el Destí decideix prendre-hi part. "No pot ser! Això s’ha d’aturar!" I comença l’atac. No una ni dues, sinó quatre o cinc cops ens quedem a les fosques. Hem de recórrer a la visió nocturna (acostament dels caps cap a les cartes) per poder continuar, perquè d’aquí no es mou ningú! A tot això, la Rosa no para d’anar i venir amb menjar i beguda: cal que els combatents no defalleixin.

Dos quarts de 10. Punt màxim d’assistència: quatre taules i quart! El Destí es dóna per vençut. Hem guanyat! En Joan relleva l’Anna, que ha de marxar. En Jaume ens endolça la nit amb unes pastes (tots esperem que aquestes iniciatives esdevinguin tradició).
Dos quarts d’onze. Marxa el segon torn, cronista inclòs. Ha quedat demostrat: aquesta pot ser la millor temporada, doncs encara hi faltava gent. De nosaltres depèn!

Enric

1 comentari:

  1. Amics, marxo de vacances, ja em toca! Estaré dues setmanes visitant el pais del costat, España. La darrera setmana de setembre segurament ja estaré aquí.
    Aneu penjant les cròniques, jo em conectaré allí on sigui.
    Sara Maria

    ResponElimina