Remenat de bolets a les tres botifarres

Recepta del Pinotxo del Mercat de la Boqueria. Amb aquestes quantitats en surt per a molts comensals, cal reduïr-les segons les necessitats.

Ingredients:
- 500 gr. de camagrocs
- 500 gr. de trompetes
- 500 gr. de peus de rata
- 500 gr. de llengües de bou
- 500 gr. de carreretes
- 1 botifarra de perol
- 1 botifarra blanca
- 1 botifarra negre
- 6 cebes de figueres
- all i julivert
- oli d'oliva verge

Netejar els bolets amb un drap humit.
Saltejar en una paella per separat, cada tipus de bolets, i anar-los reservant.

En una cassola, a foc suau, coure la ceba fins que tingui color. Afegir l'all i el julivert picats i remenar una mica.
Incorporar les botifarres esmicolades, fins que es desfacin.Incorporar els bolets, i una mica més d'oli, apujar el foc perquè acabi de coure tot junt.

1000 visites

Hi ha uns 39 usuaris habituals que ens visiten sovint.
Ens visiten des de:

Barcelona
Sabadell
Girona
Hospitalet de Llobregat
Mollet del Vallès
Ripollet
Castellbisbal
Madrid
Lleida
Terrassa
Valladolid
Santander
Torrejon de Ardoz
Coslada
Canàries
Rubí
Polinyà
Palma de Mallorca

I també des de:

Andorra
Gran Bretanya
Alemanya
França
Finlàndia
Rússia
Venezuela
India
Estònia
Estats Units

11 de setembre · botifarrada a La Bisbal

Es sabut que l'Empordà i altres terres circumdants gironines són una terra forta de la botifarra. La Bisbal en pot ben be ser un dels seus epicentres, si més no de manera més enjugassada i divertida i doncs, ... gai.

L'11 de setembre va ser un aplec botifarraire més a la central de tricots bisbalenca. Una colleta de 6 vam complir amb els deures patriotics mal que fos de cantussejar els Segadors i penjar les senyeres amb estel i sense, i vam aplegar-nos de nou al voltant d'una taula i una magnífica amanida amb unes olivasses grans i precioses i gustoses, i un llom amb sal de llepar-s'hi els.... dits !

Vam saber que a la Lourdes li proba millor la diada si a mig matí pot mantenir un nivell calòric i vitamínic gràcies a una hamburguesa amb ceba. Que a la Bisbal ara també s'hi pot arribar bé pel costat de Platja d'Aro i Palafrugell des de Maçanet i Vidreres. Vam saber més coses i històries de La Bisbal amb les passejades que hi vam fer aprofitant la fira de brocanters.... com vam fer, és clar, unes grans timbes.

3 timbes, de les quals una darrera de molt emocionant fins a tocar de mitjanit amb final d'infart. A les acaballes amb un resultat de 100 a 50 que pressagiava ja els guanyadors, la parella Lourdes-Jaume va jugar-se-la a totes i va fer un remuntada meritòria o meteòrica però espectacular de cop, amb una botifarrada de 48 punts que de poc i a l'última anada, no va acabar essent capot o sumant més de 50 punts. El còmput es va situar en 100-98, i va forçar un darrer i disputat desafiament per dirirmir l'empat virtual.

No es pot dir mai blat si no és al sac i ben lligat... i encara que la Lourdes vagi dient que no compta les cartes ... ara ja no la creiem.

Una bona diada, doncs, a dedicar a aquells qui, fora dels país estant, feien les Alpujarras granadines de vacances (i ens van trucar!), i als qui, aprofitant el pont, han triat d'aprofundir a conèixer gent país endins, a la Garrotxa, a l'Empordà, al Moianès o a ...

Comença la temporada al Casal

Dijous dia 4 de setembre. Dos quarts de vuit del vespre. Arriba el cronista, acompanyat d’un llibre. Estona de lectura i d’expectació. Després de la pretemporada d’estiu, avui comença la nova temporada. Com serà? Serem molts? Serem pocs? Incertesa.

Al voltant de les vuit, ja hi ha 3 potencials jugadors a la terrassa. Sembla que almenys una taula arribarem a fer-la. De sobte, i com ja és habitual, arriben 2 més; ja som una taula i quart: comença oficialment la temporada. Primera partida: elles contra ells. Molt renyida, deixem el resultat final dins un racó de la memòria.

Acabada de començar la primera partida, arriba més gent. Ja som dues taules. No cal dir que entre unes arribades i altres, repartiment gratuït de petons. I ja tenim la tercera taula. Està molt bé! Ja hem igualat el màxim de la temporada passada!
Durant una bona estona, una possible quarta taula encara balla: en Joan hi és però està ocupat, l’Eulàlia és reclamada a la cuina. Finalment, però, s’aconsegueix el rècord: 4 taules en joc! Els més veterans no recorden quan va ser l’últim cop, o si és el primer.

Però de sobte, el Destí decideix prendre-hi part. "No pot ser! Això s’ha d’aturar!" I comença l’atac. No una ni dues, sinó quatre o cinc cops ens quedem a les fosques. Hem de recórrer a la visió nocturna (acostament dels caps cap a les cartes) per poder continuar, perquè d’aquí no es mou ningú! A tot això, la Rosa no para d’anar i venir amb menjar i beguda: cal que els combatents no defalleixin.

Dos quarts de 10. Punt màxim d’assistència: quatre taules i quart! El Destí es dóna per vençut. Hem guanyat! En Joan relleva l’Anna, que ha de marxar. En Jaume ens endolça la nit amb unes pastes (tots esperem que aquestes iniciatives esdevinguin tradició).
Dos quarts d’onze. Marxa el segon torn, cronista inclòs. Ha quedat demostrat: aquesta pot ser la millor temporada, doncs encara hi faltava gent. De nosaltres depèn!

Enric

Última jornada botifarrera d’agost

28 d’agost. Lloc: Vilassar de Mar, a cal Xavier.
Arribada quarts de deu del vespre i l’amfitrió i el xef (el Pere) ja ens tenen preparats tota una sèrie de canapés, pernil, i demés exquisideses per amenitzar les partides. A més el xef també adopta el rol de cambrer, tot un detall per part d’ell, com no.

1ª partida: Com que tornem a ser set, comencen a jugar la Sara Maria i el Xesco, i el Jaume i l’Albert. L’inici és una mica decepcionant pels últims anomenats: 4 partides sense puntuar.

Els dos que van guanyant segueixen, i entrem el Pere i el Marc. La història es repeteix: seguim quatre mans sense puntuar.

Tornen a canviar el jugadors (entra el Xavier), i a la fi els que encara no havien puntuat, s’estrenen i fan 10 punts. Però són els únics punts que fan en 4 mans. Després la cosa es va anivellant, però finalment guanyen els que ja portaven avantatge.

2ª partida: És l’hora del postres. Comencem pel braç de gitano del barri Gòtic i continuem amb la truita de patates de la Sara Maria. Li ha sortit una mica dolça (amb pomes i crema?), però està molt bona.

Ah, i la partida aquest cop és una mica més equilibrada. Al final la deixem a uns seixanta i pico, perquè amb tant de menjar i xerrar se’ns han fet quasi mitjanit, i hi ha gent que l’endemà ha de treballar.

Le prochain jeu, jeudi au Casal.
Bonne semaine!

Marc