divendres, 17 d’octubre de 2008

Entre lumbagos i ciàtiques

Nois i noies, em nego a creure que ens fem grans, visca la joventut eterna! Però últimament… En Pere tot just recuperant-se d’un atac de ciàtica i en Xavier absent degut a un lumbago. L’Enric, a qui envio un petonet des d’aquí, fluix d’ànims.

A més, no diem del desconcert mental que ahir portaven a sobre l’Antonio i una mateixa… Ni 2025!!! Sols us dic que en una de les mans, a punt de que ens fessin un capot sonat, a la última volta vàrem fer dos punts!! Vàrem salvar l’honor in extremis!!

Ara que altres estaven inspirats, com la Lurdes, que en veure que el seu company no aprofitava una ocasió per carregar i salvar punts va exclamar: “No carreguis tant! No vaya a ser que nos rompamos las piernas!”. Geni i figura fins a la sepultura.

Bé, dues taules i dues persones per substituir els que vàrem marxar aviat. I un avís, es comença a preparar una nova sortida a la nostra ciutat adoptiva, La Bisbal d’Empordà, el proper cap de setmana de l’1 de novembre… Ja informarem amb més detalls més endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada