dissabte, 11 d’octubre de 2008

Diada del País Valencià

Dijous, 9 d’octubre, diada del País Valencià, mal els hi pesi a molts, pensant que tot rutllaría de primera amb el patrocini de la Maredeueta, verge dels desamparats. Doncs no, no va ser aixina. Hi van haver unes interferències esgarriacries. Les botifarres anaven molt bé però de sobte va ressonar el nom de BALLABRIGA i en Xavi i en Marc van rememorar tota la historia familiar lligada per un mateix pediatre. I, mare de déu com han sortit ¡!. A partir d’aquest moment varem incloure una nova entrada al diccionari botifarrer: ballabriguejar que s’afageix a Pamplona, Badajoz, pit pit, i d’altres. En Xavi semblava que hagués anat de festa en lloc de venir de treballar,.Els ulls els tenía fora de les ulleres invocant a la iaia angelita (Ballabriga sobrevinguda). Quin trasbals. Ballabriga’m una manilla. Et ballabrigaré el que pugui. Si ballabrigues de bastos et mato. I Ballabriga que fa fort…com qui barrufa.

Només dues taules però de les bones. Mitja entrada, vaja.

Botifarreros on souuuuuuuuuuuuuuuuu ??????????????????????????

Ballabrigadament vostre.

Jaume

1 comentari:

  1. No cal dir que esperem el comentari d'en Xavi aclarint qui són l'Amparo, l'Amparito, l'Apariues i d'altres ballabrigatanes.

    ResponElimina