"¡Pa chulo, yo!"

De la darrera botifarrada, cal destacar que l'Antonio va fer servir aquesta frase un munt de vegades. I tothom recorda aquella frase que sempre ens feien analitzar a classe de llengua castellana: "Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe".

Tot això, però, a què ve? Doncs a que el moment més destacat de la botifarra del dijous 29 de gener de l'any 2009, l'Antonio va cantar: "Oros". Tot seguit, el Xesco, va somriure (encara tenia l'acudit recent) i va dir: "Contro!". L'Albert, amb un somriure de "esta es la mía", salta: "Recontro!". A continuació, l'Enric, que darrerament està agafant la immerescuda fama de contrador "a tontas y a locas", posa cara de contrador "a tontas y a locas" i diu: "Santvicento!".

El repte estava servit. Tots mirant l'Antonio i esperonant-lo: "Canta Barraca, canta Barraca". Aleshores, l'Antonio va fer el seu posat "maño de cuerpo entero" i deixa anar: "Pa chulo, yo: Barraca!!".

Quina era la por de tots?: com surtin putes, l'hem cagada.

Resultat de la mà: Xesco-Enric, 14x16=224 punts. No cal donar el resultat final de la partida, que és irrellevant.

Antonio, si et serveix de consol, sense la Barraca també hauríem guanyat, però no hauríem rigut tant. Que tens raó: "Pa chulo, tú".

Vinga, a veure quin nou rècord hem de batre aquest any?