Per no fer els deberes dilluns ara el grip, la febre i el moquillu poden fer escriure alguna bestiesa de més.
Bé, Andorra continua al mateix lloc, alla dalt. L'Andorra urbana, la del shoping, doncs psèee.... ja no és el que era. si un mira bé pot trobar més baratos que a andorra sense problemes. Els carrers i ponts han canviat molt, però vagis on vagis tot és atapeït i sembla que el país dels pirineus pot canviar de nom pel de Perfumeries Gala o Júlia, n'hi ha cada 4 passes, grans i lluminoses. L'Andorra natura, paisatges, muntanyes... és la de l'esquí, blanca, amb nenets pijillus i monos, que després baixen de compres i t'els trobes a la tarda per alegria de les parpelles si no has anat a esquiar (un excepció va ser un pavo preciós al matí de compres als Pyrénées).
Part de comitiva era d'esquí, la resta pujàvem amb recança de potser quedar-hi incomunicats per allò del temporal i les nevades, però res, dilluns tots a pencar sense excuses. Si pertot feia mal temps, a Andorra el que tocava i punt. I allà vam ser-hi amb l'objectiu botifarra, i amb un menú de botifarra i cansalada de Ponts.
La part esquiadora ja havia fet el dia abans una botifarrada de promoció amb els convidats d'honor vinguts de Madrid. Però el dia d'autos, la Lourdes va i es trenca la cama, no-sé-què de la tíbia, i cap a l'hospital, repatriada a Mollet, es va perdre una botifarada completa en joc i en gastronomia.
De la part shopping, algunes compres, poca cosa. una mica de tema etílic, i destacables un parellet de càmeres digitals, marca Nikon, una monada, una de les qual, deia l'Escudero, que era per regalar. Li preguntarem passat festes si bé l'alegria important ens la donava en dir-nos oficialment que finalment ja havia trobat casa, una caseta al poble de Colomers, vaja el que anava buscant.
I si la Lourdes era protago d'una mala notícia, de trencar-se la cama, en Marc faltava a la cita per trencar-se les banyes estudiants per un examen que té la setmana vinent. També li preguntarem com seguirem el post-operatori i recuperació de la tíbia de la Lourdes.
Bé, Andorra continua al mateix lloc, alla dalt. L'Andorra urbana, la del shoping, doncs psèee.... ja no és el que era. si un mira bé pot trobar més baratos que a andorra sense problemes. Els carrers i ponts han canviat molt, però vagis on vagis tot és atapeït i sembla que el país dels pirineus pot canviar de nom pel de Perfumeries Gala o Júlia, n'hi ha cada 4 passes, grans i lluminoses. L'Andorra natura, paisatges, muntanyes... és la de l'esquí, blanca, amb nenets pijillus i monos, que després baixen de compres i t'els trobes a la tarda per alegria de les parpelles si no has anat a esquiar (un excepció va ser un pavo preciós al matí de compres als Pyrénées).
Part de comitiva era d'esquí, la resta pujàvem amb recança de potser quedar-hi incomunicats per allò del temporal i les nevades, però res, dilluns tots a pencar sense excuses. Si pertot feia mal temps, a Andorra el que tocava i punt. I allà vam ser-hi amb l'objectiu botifarra, i amb un menú de botifarra i cansalada de Ponts.
La part esquiadora ja havia fet el dia abans una botifarrada de promoció amb els convidats d'honor vinguts de Madrid. Però el dia d'autos, la Lourdes va i es trenca la cama, no-sé-què de la tíbia, i cap a l'hospital, repatriada a Mollet, es va perdre una botifarada completa en joc i en gastronomia.
De la part shopping, algunes compres, poca cosa. una mica de tema etílic, i destacables un parellet de càmeres digitals, marca Nikon, una monada, una de les qual, deia l'Escudero, que era per regalar. Li preguntarem passat festes si bé l'alegria important ens la donava en dir-nos oficialment que finalment ja havia trobat casa, una caseta al poble de Colomers, vaja el que anava buscant.
I si la Lourdes era protago d'una mala notícia, de trencar-se la cama, en Marc faltava a la cita per trencar-se les banyes estudiants per un examen que té la setmana vinent. També li preguntarem com seguirem el post-operatori i recuperació de la tíbia de la Lourdes.
Ja sabeu, per veure la resta de fotos, cliqueu la imatge
Aprofitem per desitjar-vos:
Bon Any Nou
Ahir, dia 31, varen operar a la Lourdes. Avui l'he anat a veure. No sols li fa mal el genoll que s'havia trencat, si no també el maluc, d'on li han tret un tros d'os per reconstruir el trencat. No sap quan sortirà de l'Hospital, però si sap que haurà d'estar tres mesos sense posar el peu a terra...
ResponEliminaSara Maria
La Lourdes ha marxat avui a ca son pare a Barcelona, on desitja que anem a jugar a la buti algun dia.
ResponEliminaProposta, anar a veure la Lourdes i jugar a la botifarra per entretenir-la, demà, diumenge 3, a la tarda. Ja en som dos, Jaume i Sara Maria
ResponEliminaAnims Lurdes!!! Poc a poc la cosa s'anira areglant i tot anira a millor!!!
ResponEliminaUna abrac,ada enorme!!!
Smuacs!!!!!