Un dijous més

Un altre dijous, i com a bons feligresos, vàrem concorre a la nostra particular celebració, la botifarra al Casal!

Reunits allí els primers parroquians...vàrem començar per anar fent temps amb una petita passarel·la de moda exclusiva....

L'únic model d'èlit que no estava a la soiree d'un famós hotel al Raval va passar una estona amb nosaltres... El Pere va confirmar la notable sorpresa dels convidats a la inauguració per l'absència d'aquest afamat model. I es que la sessió de la botifarra al Casal es tot glamour... El mon de la moda aviat patira una baixa difícil de pair ja que aquest famós model ha estat cridat a les files de la nanotechnologia... La vida es dura!.

Seguidament, desprès de la secció de moda masculina vàrem comptar amb la presentació exclusiva, directament des del seu centre de creació i disseny de la col·lecció d'un afamat creador de les nostres terres. Agil i gràcilment les creacions varen ser exhibides per una altra model exclusivissima de la ciutat de Barcelona. Coincidència, també havia renunciat a estar present a la abans mencionada inauguració, i es que la intima relació que uneix la model i el creador feia impossible un negació per part d'ella.

Desprès de la sessió de moda mes amics es varen unir a nosaltres i vàrem començar a prendre begudes i a picar una miqueta...mentre es començaven a organitzar d'una forma gràcil i àgil dos taules de joc.

Va ser una nit plena de bon joc i amb moltes partides, especialment en una de les taules... Ara be es podria destacar que la nostra bona amiga la Lurdes ahir estava especialment animada. Gràcies a l'ajuda dels nostres càntics i crits de joia va embarcar-nos, com en una muntanya russa de vertigen, en una dilatada sessió d'acudits.

Tots les variants d'acudits varen ser cobertes a la sessió entre manilles de copes del Barça falses, comentaris sobre el mode de joc sàviament aportats pel Marc, semifallos i contrades... Seria difícil reproduir-los ara en fred, però les rialles i bon humor regnants en l'ambient eren símbol inequívoc de tots ens ho estàvem passant be.

Tots?... Be, sentiments contraris van fer acte de presencia en una de les taules i ràpidament varen voler guanyar protagonisme amb arts fosques... Fent us del sensacionalisme de les partides peculiars on un dels equips guanya i l'altre queda a zero – es a dir un capot sonat – varen intentar eclipsar a la Lurdes. Amb aquestes camàndules repetides tres cops no varen aconseguir mermar els ànims de la Lurdes ni dels seus companys... I les lletanies d'acudits varen seguir animant a totes les taules.

Bromes apart, al Casal tots fem pinya i acudim amb la intenció de passar-ho be una estona, compartir unes rialles, viure noves experiències, fer noves amistats tot jugant a cartes; i aquest va ser el resultat de la nit unes bones partides de cartes amb bona companyia.

Espero que tothom tingui una bona setmana...
Xesco