Primera bisbalenca, .... de tardor

La Bisbal d'Empordà

Toca fer la crònica, "prometido é devido" que diu un fado alfacinha de Lisboa. Definitivament la Bisbal d'Empordà es consolida com a seu i empori de la botifarra, .... i la gastronomia.

Malgrat el temps tardoral i advers, el casinet de can Massaguer va acollir unes grans partides fins ben entrada nit, de matinada, disputades i amenitzades (tradició obliga) amb castanyes sucarrimades pel Xavier (en tasques d'aprenent de castanyera, amb poca traça i encert!) alguns moniatos vermells o de màlaga.... música de Los Panchos, i algun recés per a la nostàlgia en veure alguns capitolets de la sèrie .... i només ho direm una vegada, Allô Allô, amb el René, el Leclerc, la Yvette, la resistència.... com la resistència que vam demostrar amb un a cançó que deia no sé què de ladilles !! eren les 3 de la matinada.

A les partides, tothom va guanyar alguna cosa, i a la cuina, segur, tothom alguns quilets més... per les suculències de la llata de vedella rostida (en Pere s'hi llepava els dits), els panellets, el risotto amb ceps, els aperitius, els fuets, els gelats i l anata, els carquinyolis,... Una primera petancada al passeig i algunes passejades per les arcades homònimes de la rue de Rivoli, van ajudar a contrapuntar les calories acumulades... tot i que pel carrer alguna altra botifarra més hauríem menjat (i és que les marietes soltes pel carrer esquadrinyen tot el que duu pantalons!)

Més notes destacables: vam veure el riu Daró per primer cop amb aigua corrent ! I en Marc, va aconseguir la proesa de resoldre el cub de Rubik !! uuuaaauuuu. Fora l'oratge no acompanyava gaire però, distrets amb la botifarrada, nosaltres com si sentíssim ploure.