
A casa l’Enric. Recepció amb tota mena de pica-pica. Una truita de patates boníssima amb invitació a pelar més patates si en volíem més.
Com que érem sis, jugàvem a parelles saltades, es a dir, amb canvis de parelles (res sexual ). La Saramary feia les estades sense jugar en una mena de “chaise longue” per ajudar-se a fer la digestió, no sabem si el menjar o les botifarreries.
Em Xesco i la Sara varen marxar els primers, l’Enric es va quedar a recollir la seva mansió i l’Albert-Lourdes, en Pere i en Jaume varen sortir cap el club Topxi. Quin desengany ¡!!!!!. No varem poder transvestir-nos de loles flores, ni marifés de triana, ni estrellitas castro, ni res de res. Allò ha esdevingut una mena de bar de nenes. Varem decidir anar al bar Museu, que es un bar amb claror, música forta i moltes copies de quadres penjats a les parets.
Hi ha una Barcelona la
nuit que ja no existeix. Quin greu.
Sort en tenim de la botifarra i de tant en tant d’alguna salsitxa.
P.S. : A veure si el dia 28 a casa en Xavi a Premià podem fer dues taules. Animeu-vos a jugar !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Jaume