Aperitiu de formatge de cabra i mel

Aquest aperitiu ens el va fer en Marc a l'última sortida a La Bisbal.

Ingredients:
- formatge de cabra, millor tipus rulo
- mel
- pa, barra prima

Tallar llesques de pa primes, posar-hi a sobre una rodanxa, no massa gruixuda, de formatge de cabra.
A sobre una cullerada petita de mel.
Gratinar al forn calent fins que quedi daurat.

Un dijous més

Un altre dijous, i com a bons feligresos, vàrem concorre a la nostra particular celebració, la botifarra al Casal!

Reunits allí els primers parroquians...vàrem començar per anar fent temps amb una petita passarel·la de moda exclusiva....

L'únic model d'èlit que no estava a la soiree d'un famós hotel al Raval va passar una estona amb nosaltres... El Pere va confirmar la notable sorpresa dels convidats a la inauguració per l'absència d'aquest afamat model. I es que la sessió de la botifarra al Casal es tot glamour... El mon de la moda aviat patira una baixa difícil de pair ja que aquest famós model ha estat cridat a les files de la nanotechnologia... La vida es dura!.

Seguidament, desprès de la secció de moda masculina vàrem comptar amb la presentació exclusiva, directament des del seu centre de creació i disseny de la col·lecció d'un afamat creador de les nostres terres. Agil i gràcilment les creacions varen ser exhibides per una altra model exclusivissima de la ciutat de Barcelona. Coincidència, també havia renunciat a estar present a la abans mencionada inauguració, i es que la intima relació que uneix la model i el creador feia impossible un negació per part d'ella.

Desprès de la sessió de moda mes amics es varen unir a nosaltres i vàrem començar a prendre begudes i a picar una miqueta...mentre es començaven a organitzar d'una forma gràcil i àgil dos taules de joc.

Va ser una nit plena de bon joc i amb moltes partides, especialment en una de les taules... Ara be es podria destacar que la nostra bona amiga la Lurdes ahir estava especialment animada. Gràcies a l'ajuda dels nostres càntics i crits de joia va embarcar-nos, com en una muntanya russa de vertigen, en una dilatada sessió d'acudits.

Tots les variants d'acudits varen ser cobertes a la sessió entre manilles de copes del Barça falses, comentaris sobre el mode de joc sàviament aportats pel Marc, semifallos i contrades... Seria difícil reproduir-los ara en fred, però les rialles i bon humor regnants en l'ambient eren símbol inequívoc de tots ens ho estàvem passant be.

Tots?... Be, sentiments contraris van fer acte de presencia en una de les taules i ràpidament varen voler guanyar protagonisme amb arts fosques... Fent us del sensacionalisme de les partides peculiars on un dels equips guanya i l'altre queda a zero – es a dir un capot sonat – varen intentar eclipsar a la Lurdes. Amb aquestes camàndules repetides tres cops no varen aconseguir mermar els ànims de la Lurdes ni dels seus companys... I les lletanies d'acudits varen seguir animant a totes les taules.

Bromes apart, al Casal tots fem pinya i acudim amb la intenció de passar-ho be una estona, compartir unes rialles, viure noves experiències, fer noves amistats tot jugant a cartes; i aquest va ser el resultat de la nit unes bones partides de cartes amb bona companyia.

Espero que tothom tingui una bona setmana...
Xesco

Primera bisbalenca, .... de tardor

La Bisbal d'Empordà

Toca fer la crònica, "prometido é devido" que diu un fado alfacinha de Lisboa. Definitivament la Bisbal d'Empordà es consolida com a seu i empori de la botifarra, .... i la gastronomia.

Malgrat el temps tardoral i advers, el casinet de can Massaguer va acollir unes grans partides fins ben entrada nit, de matinada, disputades i amenitzades (tradició obliga) amb castanyes sucarrimades pel Xavier (en tasques d'aprenent de castanyera, amb poca traça i encert!) alguns moniatos vermells o de màlaga.... música de Los Panchos, i algun recés per a la nostàlgia en veure alguns capitolets de la sèrie .... i només ho direm una vegada, Allô Allô, amb el René, el Leclerc, la Yvette, la resistència.... com la resistència que vam demostrar amb un a cançó que deia no sé què de ladilles !! eren les 3 de la matinada.

A les partides, tothom va guanyar alguna cosa, i a la cuina, segur, tothom alguns quilets més... per les suculències de la llata de vedella rostida (en Pere s'hi llepava els dits), els panellets, el risotto amb ceps, els aperitius, els fuets, els gelats i l anata, els carquinyolis,... Una primera petancada al passeig i algunes passejades per les arcades homònimes de la rue de Rivoli, van ajudar a contrapuntar les calories acumulades... tot i que pel carrer alguna altra botifarra més hauríem menjat (i és que les marietes soltes pel carrer esquadrinyen tot el que duu pantalons!)

Més notes destacables: vam veure el riu Daró per primer cop amb aigua corrent ! I en Marc, va aconseguir la proesa de resoldre el cub de Rubik !! uuuaaauuuu. Fora l'oratge no acompanyava gaire però, distrets amb la botifarrada, nosaltres com si sentíssim ploure.

Botifarra a la manera de l’Enric

L’Enric, company del Grup de la Botifarra, l’altre dia tenia un botifarra de Castellderçol i, tot obrint la nevera i mirant que hi havia (una de les coses que m’agrada fer a mi) va fer-la d’aquesta manera.

Ingredients:
- 1 botifarra (de Castellderçol)
- 1 ceba
- 1 pastanaga
- 1 albergínia
- 1 carbassó
- 1 pebrot
- sal i pebre
- conyac
- oli d’oliva verge

Fregir la botifarra amb una mica d’oli, sense deixar-la del tot cuita. Reservar.
En el mateix oli, si cal se li afegeix una mica més, fregir la ceba picada, i anar afegint els altres ingredients, pastanaga, albergínia, carbassó i, per últim el pebrot. Deixar coure.
Quan estigui a mig fer afegir un rajolí de conyac i una mica d’aigua. Baixar el foc, tapar i deixar coure lentament, una hora, per que confiti.
Tallar a rodanxes la botifarra i afegir al confit, corregir de sal i pebre i deixar coure uns deus minuts més per que la botifarra prengui el gust del confit.

Pep Gimeno “El Botifarra”

Una revelació de la música tradicional dels últims temps.
Nascut al barri de la juderia de Xàtiva ara fa 44 anys, fill de Botifarra, nét de Botifarra i besnét de Botifarra.

Ell mateix explica que la seva àvia li havia ensenyat molts romanços i cantineles. Més tard va formar el grup Sarau, amb el qual edita el disc Balls i cançons de la Costera, un treball de recerca per tota la comarca.
Aquesta recerca el fa conèixer cantadors i cantadores tradicionals, molts d’ells ja morts, i el van configurant com a intèrpret de repertoris de tradició oral.

Aquí el podeu veure en un reportatge de TV3.

Entre lumbagos i ciàtiques

Nois i noies, em nego a creure que ens fem grans, visca la joventut eterna! Però últimament… En Pere tot just recuperant-se d’un atac de ciàtica i en Xavier absent degut a un lumbago. L’Enric, a qui envio un petonet des d’aquí, fluix d’ànims.

A més, no diem del desconcert mental que ahir portaven a sobre l’Antonio i una mateixa… Ni 2025!!! Sols us dic que en una de les mans, a punt de que ens fessin un capot sonat, a la última volta vàrem fer dos punts!! Vàrem salvar l’honor in extremis!!

Ara que altres estaven inspirats, com la Lurdes, que en veure que el seu company no aprofitava una ocasió per carregar i salvar punts va exclamar: “No carreguis tant! No vaya a ser que nos rompamos las piernas!”. Geni i figura fins a la sepultura.

Bé, dues taules i dues persones per substituir els que vàrem marxar aviat. I un avís, es comença a preparar una nova sortida a la nostra ciutat adoptiva, La Bisbal d’Empordà, el proper cap de setmana de l’1 de novembre… Ja informarem amb més detalls més endavant.

La Masia de la Boqueria

Aquesta xarcuteria es fruit de la unió d’un fabricant d’embotits i una cadena de xarcuteries. S’hi poden trobar gran varietat de botifarres, d’entre altres productes igual de bons.

Al seu web es pot trobar més informació i, fins i tot, algunes receptes.

Hi ha tres botigues a Barcelona, una la parada núm. 970 del Mercat de la Boqueria.