dijous, 19 de febrer del 2009

"hasta luego Lucas"





Mentre esperem un solet i temperatures més confortables, continua la travessa de l'hivern i la recuperació de la cama de l'Albert.

Per completar al crònica social dels darrers dies, el darrer cap setmana va aportar dos fets noticiables, la primera sortida de cap de setmana del patitieso de l'Albert a La Bisbal; i el pato Lucas.

L'Albert ja ha començat la rehabilitació, ja doblega la cama i té un "nenito" de fisioterapeuta molt mono que li va a casa i que.... bé, es diria que té totes les gràcies del món i alguna més.

L'altra notícia, il.lustrada, és la bona obra mediambiental de reintroducció de l'ànec Lucas en un medi més propici que l'urbà de Barcelona on era. L'animalet ara comparteix pati amb gallines i oques a Prado Rebelde. Tan mono i simpàtic l'ànec que quan havíem de marxar gairé tots vam entonar aquella frase de "hasta luego Lucas". Qui sap si, si sobreviu els rigors de l'hivern, el podríem fer mascota.

diumenge, 1 de febrer del 2009

"¡Pa chulo, yo!"

De la darrera botifarrada, cal destacar que l'Antonio va fer servir aquesta frase un munt de vegades. I tothom recorda aquella frase que sempre ens feien analitzar a classe de llengua castellana: "Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe".

Tot això, però, a què ve? Doncs a que el moment més destacat de la botifarra del dijous 29 de gener de l'any 2009, l'Antonio va cantar: "Oros". Tot seguit, el Xesco, va somriure (encara tenia l'acudit recent) i va dir: "Contro!". L'Albert, amb un somriure de "esta es la mía", salta: "Recontro!". A continuació, l'Enric, que darrerament està agafant la immerescuda fama de contrador "a tontas y a locas", posa cara de contrador "a tontas y a locas" i diu: "Santvicento!".

El repte estava servit. Tots mirant l'Antonio i esperonant-lo: "Canta Barraca, canta Barraca". Aleshores, l'Antonio va fer el seu posat "maño de cuerpo entero" i deixa anar: "Pa chulo, yo: Barraca!!".

Quina era la por de tots?: com surtin putes, l'hem cagada.

Resultat de la mà: Xesco-Enric, 14x16=224 punts. No cal donar el resultat final de la partida, que és irrellevant.

Antonio, si et serveix de consol, sense la Barraca també hauríem guanyat, però no hauríem rigut tant. Que tens raó: "Pa chulo, tú".

Vinga, a veure quin nou rècord hem de batre aquest any?